Fills il·lustres

Josep M. Barenys i Cavallé

Josep M. Barenys Cavallé va nèixer el dia 12 de setembre de 1819 al casal de cal Barenys. Els seus pares eren Pere Barenys Giné (1793-1877), pagès de Maspujols, i Josepa Cavallé i Ferrando (1792-1861), de Poboleda.

Josep M. Barenys fou un destacat element carlí com ho demostra el fet que participà a les tres guerres carlines. Quan tenia 15 anys, sortí de casa seva a Maspujols "cal Barenys" en companyia del seu pare i altres voluntaris per lluitar al costat de les tropes de Carles V.

El 10 de març de 1837, fou nomenat tinent i el dia 20 de juny de 1839 ascendí a capità, i es féu càrrec de la Tercera Compañia de Tiradores de Tarragona, de l'exèrcit carlí. El dia 5 de maig de 1872, amb motiu de la tercera guerra carlina, reuní 123 voluntaris de Maspujols, l'Aleixar i Vilaplana per enfortir les tropes carlines. És nomenat Comandant Militar de la zona de Reus i Falset, i elevat, el dia 22 d'octubre del 1874, a la categoria de tinent coronel, i amb aquest càrrec dirigí nombroses batalles i accions de guerra.

L'octubre de 1875 s'exilià de nou a França perquè no acceptava les condicions d'indult que va oferir el nou govern. Fins aquí els detalls, essencialment militars, de la seva vida. Entre interval i interval de guerra, va continuar la seva vida al poble, tenint cura dels seus treballadors i de les seves terres. Poques coses més sabem de la seva vida després d'aquestes dates. Josep M. Barenys i Cavallé va morir el dia 5 de setembre de 1893, quan li faltaven pocs dies per fer 74 anys, a causa d'una pleuresia; va ser enterrat al cementiri de Maspujols.

Àngel Grau i Mata

Àngel Grau i Mata, fill de Maspujols, va nèixer a la casa pairal de cal Pujol el dia 3 d'agost de 1887. Els seus pares eren Josep M. Grau Vilanova i Emília Mata Nicolau, aquesta nascuda a Riudoms. El matrimoni va tenir diversos fills. La mare morí en nèixer el fill petit, Manuel, i un temps després el pare es tornà a casar, un fet que precipità la marxa dels fills de la casa pairal. Un any més jove que Higini Anglès, Àngel coincidí amb ell en la seva etapa al Seminari Diocesà de Tarragona. La seva relació fou molt bona i s'establiren lligams d'amistat entre tots dos, els quals perduraren en el temps. Fou company de fatigues de Mn. Higini en la recerca de músiques i cançons pròpies de Maspujols i d'altres indrets del Camp de Tarragona. Mn. Higini transcrivia la música i Àngel Grau prenia notes de les lletres que acompanyaven aquesta música.

Després, Àngel Grau decidí deixar el seminari i sentí una vocació literària. Es traslladà a Barcelona, on es guanyava la vida fent classes de grec i de llatí a la Universitat Autònoma de Barcelona, i entrà en contacte amb els cercles literaris i intel·lectuals de la ciutat. Eren nombroses les seves col·laboracions amb revistes i premsa del moment. Així conegué la que seria la seva dona, Júlia Aldaz i Demay, que d'ofici era bibliotecària, col·laborava a El Patufet. Es casaren el dia 12 de novembre de 1917. La cerimònia se celebrà a l'església de Sant Francesc de Paula. Un dels testimonis del seu matrimoni fou Joan Puig i Ferreter, escriptor i polític reconegut, i, a més, com Àngel, fill del Camp de Tarragona. Les inquietuds literàries uniren en una bona amistat Àngel Grau i Puig i Ferrater, llavors director de l'editorial Proa. Aquest li publicà, el 1930, l'única novel·la que se li coneix, El repòs imaginari, que és el número 4 de la col·lecció A Tot Vent.

Un altre motiu pel qual és conegut Àngel Grau és per la seva participació dins d'Unió Democràtica de Catalunya en els seus inicis com a partir polític. La Guerra Civil marca un parèntesi immens en tota aquesta activitat politicoliterària. Àngel Grau va tenir por dels moviments, reclusions, acusacions i assassinats que hi havia a Barcelona i pensà que estaria més segur a Mapsujols, i axí que decidí passar un temps a la casa pairal, acollit pel seu germà Joan.

Quan acabà la guerra, va tornar a la ciutat comtal, però la situació havia canviat molt. No va poder tornar a exercir de professor de la universitat, perquè el nou règim havia destituït els antics professors, titllats de catalanistes. La seva activitat literària continuà, tot i que restà inèdita.

A banda dels anys de la infantesa, i del temps de la guerra, Àngel Grau venia al poble dues vegades l'any: per Cap d'Any i per Pasqua. El seu darrer i definitiu viatge a Maspujols fou el 28 de desembre de 1952, on, a la casa pairal, caigué per les escales, fruit d'una embòlia, ja no va parlar mai més. Va morir el dia 23 de març de 1953 a l'edat de 65 anys.

Higini Anglès i Pàmies

Higini Anglès Pàmies va néixer a Maspujols el dia 1 de gener de 1888. Era fill de cal Gebellí. La seva família fou prolífica: els seus pares tingueren onze fills, tot i que d'aquests en sobrevisqueren sis. Només es va casar el fill gran, que fou el que va continuar la família i l'heretat. Curiosament, els altres cinc germans es dedicaren a la vida eclesiàstica. Higini era el germà petit, i tot i que els primers anys va ser al poble, el 1899, als onze anys, se'n va anar al Seminari Diocesà de Tarragona. Allí va cursar els estudis de Filosofia i de Teologia. I s'hi estigué fins el 20 d'octubre de 1912, moment en què va rebre l'ordenació sacerdotal.

Un cop ordenat, va fer el primer sermó públic a Ulldecona i aquell mateix any es traslladà a Alcanar. En aquelles teres va conèixer Felip Pedrell, el qual li va fer de mestre en el camp musical. La vàlua d'ambdós dins el camp de la musicologia de Catalunya i Espanya és indiscutible. Durant aquells anys va fer sovint visites a Montserrat, on eren monjos els seus germans, Xavier i Josep M., que li permeteren aprofundir en el coneixement de la música greogoriana. Passava les vacances d'estiu al poble, on intentava ensenyar algunes melodies gregorianes, especialment la Missa d'Angelis.

Es traslladà a BArcelona, on aprofundí en els estudis de música. Volia renovar la música sacra i aprendre a tocar l'orgue. Se sentia especialment atret pel cant gregorià. L'any 1916 fundà la Schola Cantorum, de la qual fou director fins la seva anada a Roma. Treballava de bibliotecari a la Biblioteca de Catalunya i el 1922 fou nomenat de paraula cap del Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya; no fou fins el 1944 quan Mn. Higini obté el títol de conservador (cap) del Departament de Música, càrrec que exercí fins a la seva jubilació, el febrer de 1958.

Un altre fet que marcà la seva vida van ser les estades a Alemanya. El 1923 hi viatjà per primera vegada per estudiar a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona. El 1927, fou nomenat professor d'Història de la Música del Conservatori del Liceu de Barcelona. Entre 1933 i 1936 s'encarregà de la Secció d'História de la Música a la Universitat de Barcelona; des de 1933 fins a la seva jubilació fou president de la Societat Internacional de Musicologia.
L'any 1947, el van nomenar president del Pontificio Instituto di Musica Sacra a Roma, del qual se'l considerarà fundador. Exercí aquesta tasca fins pocs dies abans de morir. Es traslladà a Roma. Pius XII el nomenà prelat domèstic i protonotari apostòlics i Joan XXIII i Pau VI el distingiren també amb la dedicació de lletres apostòliques. Durant aquells anys Mn. Higini va recollir premis i reconeixements a la seva contribució al món de la música. És destacable la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, que se li atorgà quan va fer 70 anys. El 1962, amb motiu dels 50 anys dedicats a la vida sacertodal, els companys de la Biblioteca de Catalunya i de l'Institut Espanyol de Musicologia li regalaren una mitra i un escut prelatici; la curiositat és que en un dels quatre apartats de l'escut hi apareix una vista panoràmica de Maspujols que fa referència als elements de l'escut del poble.

Mn. Higini no oblidava els seus orígens. Se sentia orgullós de ser de Maspujols. Li agradava passar moltes estones treballant al mas familiar del Parrot, els dies d'estiu. Els 80 anys els complí per Cap d'Any a Maspujols. Venia al poble molts anys, per Nadal, perquè era un home de família, tot i que hagués de passar llargues temporades fora. La seva salut era delicada. Tornà a Roma, però el 15 de novembre de 1969 decidí presentar la seva dimissió pel càrrec que ocupava al Vaticà. Pocs dies després, el dia 8 de desembre, moria a Roma. Fou traslladat i enterrat, el dia 14, al cementiri de Maspujols.

Pel que fa al reconeixement dins del món ciutadà, la Diputació de Tarragona i l'ajuntament de la ciutat tarragonina li va retre un homenatge l'any 1970. I se li han dedicat carrers a Tarragona, Reus i Maspujols. Actualment, la Diputació de Tarragona organitza els concursos de música de cambra Higini Anglès; també hi ha, amb el seu nom, uns premis beca d'investigació musical i el Conservatori de Música de Reus, situat al Palau Bofarull, li ha dedicat el seu auditori.

Subscriure a