Lloc d’interès

Església M. Assumpta

La primera pedra de l'església es posà el dia 29 de maig de 1695, dia de la festivitat de la Santíssima Trinitat, i la seva edificació fou dirigida pel mestre d'obres de Tarragona, Josep Abat. L'església es construí amb el treball personal dels maspujolencs, els quals, gràcies a una dispensa del bisbe, pogueren treballar-hi els diumenges i festius.

El resultat fou una magnífica obra d'arquitectura amb cert aire renaixentista quant a les proporcions, fou beneïda el 23 de desembre de 1703, encara que s'hi continuà treballant durant tot el segle XVIII i part del XIX.

Des de la plaça de l'Església, s'accedeix a l'interior del temple mitjançant una graderia de pedra. La planta de l'església és rectangular, d'una sola nau de 28 m de llarg per 16 m d'ample, amb capçalera poligonal i nou capelles laterals. Avui cal fer menció de la capella del Santíssim Sagrament, amb planta de creu grega i coberta amb cúpula i cimbori.

La façana té elements decoratius com la gran portalada clàssica esculpida en pedra, on destaca la imatge de la Verge dins d'una fornícula, la rosassa, el timpà i l'espadanya. Al costat esquerre de la fáçana arrenca el campanar, de 37 m d'alçada, convertit en el gran protagonista de l'edifici, tant per la qualitat del material de construcció, com per la seva acurada decoració.

La planta del campanar és quadrada i es construí al mateix temps que l'església, fins l'alçada de la nau. A partir d'aquesta alçada, es converteix en octavat, però la seva construcció s'endarrerí uns anys, la qual s'acabà definitivament l'any 1760.

A cada vèrtex del primer cos hi ha les estàtues de cada un dels quatre evangelistes amb algun element dels que els caracteritzen. Fa poc, any 2004, s'ha fet la reposició d'una de les estàtues, la de sant Lluc, ja que l'original va caure a causa d'una forta ventada el primer terç del segle XX.
La decoració dels trams següents, resolta a base de volutes clàssiques, sanefes i petxines. El segon cos té quatre finestrals decorats, en dos dels quals hi ha sengles campanes, fetes pel campaner de Reus, Jauem Mestres l'any 1761. L'últim cos està envoltat per una balconada de pedra (anomenada balconets), té vuit obertures, vuit òculs el·líptics i gàrgoles. La coberta final és piramidal, amb pinacles, alguns reconstruïts, i arestes. Corona la punta del campanar un penell que indica per on bufa el vent i un parallamps, que sembla que protegeix el poble. Una altra peça que hi ha incrustada al campanar és el rellotge. L'actual és de 1930.
El campanar ha necessitat dues restauracions importants. La primera es féu l'any 1978 i la segona, molt més acurada, l'any 2002.
El presbiteri, originàriament, estava presidit per un retaule, fet l'any 1720. Era un retaule realitzat amb bona fusta, d'estil barroc i dividit en dues parts. A la part central, la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpta i a cada costat, les imatges de sant Pere i sant Pau. La part superior, la presidia la imatge de sant Blai, acompanyada a banda i banda per les de sant Ramon i sant Domènec. Coronava el retaule la imatge del Pare Etern. Amb unes columnes salomòniques que donaven al retaule un aire sumptuós, més ressaltat encara quan es conclogué la tasca de daurar-lo.
Maluradament, d'aquest retaule només queden imatges en la memòria dels veïns més grans i una reproducció fotogràfica, ja que el 25 de juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil, desaparegué per sempre més, junt altres retaules i objecte de culte, en una foguerada encesa al mig de la riera.
L'any 1939, acabada la Guerra Civil, començà la restauració de l'inteior de l'església.
L'any 1969, se substituí la imatge de la Verge per una altra imatge-relleu d'escaiola de Maria Assumpta, enlairant-se amb dos àngels als peus que la sostenen.

Poesia dedicada al campanar

Al primer cos de l'església hi trobem, tot mirant la cara de la plaça de l'Església, una ceràmica amb una poesia de Mn. Muntanyola, que diu així:

Campanar de Maspujols
meitat barroc meitat gòtic
tu t'enfiles tant com vols
i entens el parlar estrambòtic
del ventet i els rierols
del Salt i del Vilaplana.
 Saps el preu de l'avellana
i el nial dels esparvers
i et malfies dels xiprers
que a desgrat de Sant Antoni
feien pacte amb el dimoni
d'enterrar-te pels diners.
 La teva fe te'n deslliura
i tu mateixa els absols
commines bruixes i dols
i satisfet del teu riure
dónes el crit i el somriure
pels voltants de Maspujols.

Col·locació de l'evangelista Sant Lluc

El dia 13 de juny de 2005 es va col·locar l'evangelista sant Lluc, obra feta per Àlex Masdeu

Ermita de Sant Antoni

Construïda al cim d'un petit turó, avui a tocar ja amb el nucli urbà del poble, s'alça l'ermita de Sant Antoni de Pàdua. Des de la plaça que la precedeix, hom pot gaudir, malgrat que alguns pins en dificulten la vista, d'una panoràmica excel·lent de bona part de la comarca i del seu litoral marí.

L'actual edifici de l'ermita és d'estil eivissenc. Enric Baixeres en dissenyà la façana, de la qual destaquen l'espadanya, dotada de quatre campanes, i una escala de granit, que permet l'accés a l'interior.

L'edifici és d'una sola nau amb una absis suau, i la coberta, resolta amb encavallades de fusta i cairats vistos. El presideix la imatge de sant Antoni de Pàdua, que queda flanquejada per dos relleus de 3 m x 0,8 m cada un; un està dedicat a sant Antoni Abat, protector dels pagesos, i l'altre a sant Francesc Xavier, copatró del poble.

Les obres de construcció de l'ermita començaren l'any 1761, les obres es demoraren en el temps, però, un cop fetes, el permís per a la seva benedicció arribà el 28 de juliol de 1796.

La manca de conservació de l'edifici eclesial provocà que el 10 de juliol de 1940 s'ensorrés la teulada i la paret que tocava amb el cementiri, i que el mes de febrer de 1962 caiguessin la façana, la paret davantera de la casa de l'ermità i el mur de contenció de la plaça.

Amb la voluntat de tot un poble, es posava en marxa la seva reconstrucció, la qual finalitzà un any i mig més tard, el 1963.

En l'actualitat, els maspujolencs celebren culte religiós a l'ermita en ocacsons assenyalades, com les diades de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Antoni Abat, moment en què es canten els "Goigs a Sant Antoni de Pàdua", a l'inici o clausura del curs de catequesi; també algunes parelles la trien com a lloc per a fer el seu casament. 

Plaça de l'Oli

 

Subscriure a